PER FI... SANT JOAN

Quan la teva vida entra en la dècada dels quaranta, els dies es fan llargs, si mes no, perquè fas moltes coses i un va atabalat... però.. a l'hora, els anys es fan curts, "ja es estiu, ja es nadal, si fa quatre dies.." i guaita, ja es Sant Joan, un altre revetlla a l'esquena, però haig de dir que la d'aquests any la he trobat diferent, si mes no, m'ha recordat una mica mes als meus anys d'adolescència.
Abans, l'arribada de Sant Joan (o Sant Pere, que també es celebrava), significaven uns dies especials, el primer era perquè ja entraven a les vacances d'estiu... tot el dia al carrer, calor, amb els amics.
En apropar-se la revetlla, anàvem de casa en casa demanant mobles, trastos vells i els arrose-gabem com podíem fins al descampat del barri (i havia un a cada barri) i allà apilarem el que desprès seria la foguera i que gracies a nosaltres, els nanos, els veïns s'agruparem, portaven la coca, cava, una mica de musica i uns quants petards, (alguns de molt grossos, però res a veure amb el que hi ha ara). El nostre cul inquiet d'adolescent ens feia donar voltes pel poble, aprofitant que aquella nit no hi havia limit horari. Encara veig els conjunts de musica als patis de col·legi (Longaron, Col·legis Nous, Papasseit..) i havia un munt, si volies, era un no parar.
I torno a dir, m'alegra aquest anys, perquè després de moltes revetlles s'ha tornat a fer una gran, "com Deu mana", organitzada pel ajuntament (crec), amb conjunt de musica, carpes de venda de consumició, foguera gegant (això si, controlada pels bombers, protecció civil, policia). Els veïns que volien podien portar les seves taules, cadires, i el seu menjar, i així fer un sopar popular. Aquestes celebracions les havia vist a la meva època de músic d'orquestra de ball, s'estila molt en poblets mes petits, o en barriades on la gent es mes participativa, i això es una característica que a la meva ciutat encara se l'hi te que ensenyar, i aquest any, no se si ha estat la crisi, o que la festa cau entre setmana (les dues coses fa que la gent no s'en vagi), juntament amb el bon temps i un nou espai molt gran a les afores, on no es molesta a ningú que no hi vulgui participar, han estat els puntals perquè aquesta festa torni a ser el que era, del poble, participativa, d'alegria i sobre tot, perquè ens ensenya que no fan falta grans despeses per disfrutar d'un dia diferent.
Un altre cosa que m'he adonat es que, els petards han sonat a la revetlla, com ha de ser, i no com aquests últims anys que dues setmanes abans ja els estaves escoltant, es com el torró per nadal, si comences a menjar-ho per la Purisima, quan arriba el 24 o 25, ja no saben igual.
I es que les tradicions, son les tradicions, i per disfrutar-les ens han de saber a poc.