LO QUE DICTA LA RAZON HACE DAÑO AL CORAZON

He posat el títol en castellà perquè impacta mes per la rima que no pas en català, i reflecteix un altre moment a la meva vida en el que haig de fer el pas d'una determinació que cau per la seva lògica fent cas contrari al que diu el cor.
Qui ens coneixeu, que sou la gran majoria que llegui-ho aquest bloc, sabeu que fa una mica més d'un any, la nostra vida laboral va canviar. Ara ens adonem, que no va ser només un canvi de treball, si no, que va ser un meravellós canvi quasi total del nostre sistema: horaris, manera de veure les coses i situacions, i, sobre tot prioritats i canviar l'escala de valors en funció del que necessites en aquest moment.
Obrir un centre de massatge, que poc a poc es va transformant en un centre de salut de teràpies naturals i alternatives, amb les portes obertes al carrer, mes teràpies, mes estudis, mes gent, implica moltes hores i limitar els dies festius als que indiqui el calendari, a partir d'aqui, ens oblidem de ponts i si hi han urgències, presentacions, tallers, amb molt de gust aprofitem els dissabtes. Això vol dir que la poca estona que ens queda lliure hem de cuidar de la família i de casa nostre.
Això per una part, per l'altre, uns meravellosos adolescents, amb el seus criteris, amics, estudis, formant-se la seva personalitat, es difícil que les seves prioritat d'oci siguin les mateixes que les nostres, es llavors, arribant aquest punt, quan la raó dicta mes que el cor el que hem de fer.
Es il·lògic seguir mantenint una Autocaravana, ens fa molt mal vendre-la, però, més greu ens sap no fer-la servir i veure com passen els caps de setmana sense gaire bé tocar-la. El canvi es un altre vegada contundent, prioritzem i el que era important ahir, avui no ho es tant, per molt tossuts que ens posem i mirem enrere, tot va rodant i ens hem de saber emmotllar; evidentment, ens agrada sortir, bellugar-nos, es per això que el proper pas es substituir el cotxe per una furgoneta tipus camper i tindrem només un únic vehicle que ens serveixi tant per diari com per oci. Tenim molt bons amics i companys de viatges, sobre tot del fòrum http://www.totcamping.cat/ que evidentment volem seguir trobant-los. Al mes d'agost, malgrat siguin pocs dies, marxarem i gaudirem d'algun viatjet, però, segur que d'un altre manera de la que fins ara coneixíem, i això m'agrada.
També haig de dir, potser perquè no plori tant el cor, que l'auto s'ha marxat cap a Figueres, amb una meravellosa família que estic segur que la cuidaran i faran seva.
Una abraçada a tots.

FA 30 ANYS

Era molt jovenet jo aquell 8 de desembre, encara així, recordo que cada matí al entrar a treballar, el primer que posava era la radio per escoltar música, no m'importaven gaire les noticies, la música era un mon per mi. En aquella època sonava molt la musica italiana, els romàntics del moment, es podia sentir un jove Miguel Bose o uns adolescents Mecano. però aquell matí era diferent, quasi a totes les emissores es podia sentir a John Lennon, "que be", vaig pensar, fa poc que ha tret el Double Fantasy (evidentment encara el tinc en vinil), i l'hi estan fent un homenatge... i tant que l'hi estaven recordant, em vaig quedar de pedra quan vaig sentir que l'havien assassinat, al vespre, al arribar a l'institut, els companys que em coneixien i sabien dels meus gustos musicals en donaven el pesem, ja que des de molt petitet la musica dels Beatles i sobretot del Lennon sempre m'ha dit moltes coses. Del poc angles que se, tenen gran part de culpa aquests senyors, llavors no hi havien aquests traductors on-line o descàrregues de lletres, havies d'agafar el disc o el cassette i escoltar-ho una i un altre vegada, fins que ho podia escriure. Començava jo també, per aquella època a fer quatre acords amb la guitarra, i evidentment, la seva música va ser una referència dins del meu cap i els meus dits. No puc dir res mes que no s'hagi dit de Lennon, no mes hi ha una cosa que sempre m'ha intrigat, i que crec que ningú te la resposta, no sabem si ell o McCartney per separat s'aguessin fet igual de famosos, llavors, la pregunta es, que ha fet que dos genis de la música s'ajuntessin per fer-nos gaudir de les seves composicions?