jueves, 24 de diciembre de 2009

BON NADAL:.. A QUASI TOTS!!

Doncs ja estem als nadals!!, estem acabant aquest any 2009 bastant horrible per molta gent, tant pel tema econòmic, com familiar. Els que seguiu aquest bloc, ja esteu al cas de tot el moviment que he tingut laboralment parlant durant la temporada, que jo pensava que ja acabaria tal i com estem ara... però no, l'any, a 7 dies d'acabar em te que donar una bona sorpresa en forma de carta certificada. Ja m'estranyava a mi que hisenda encara no m'hagés tornat els diners que em van agafar de les retencions de IRPF, no, clar que no, perquè el que vol es controlar totes les despeses que vaig declarar, per tant, fins al "gorro" que estic de números, de papers, de declaracions i feina bruta de despatx que durant tants anys m'he tingut que empassar, molt feliç em veia jo amb la nova feina, però no... el meu tarannà esta canviant, la meva manera de veure les coses també, i per tant, ja m'he posat en contacte amb un company gestor que se que treballa d'allò mes be i delegaré totalment la feina d'oficina i faré la meva tasca sense tenir que preocupar-me d'altres coses, tant es així, que brindaré tranquil·lament aquests nadals sense cap tipus d'angoixa i desitjo molt bones festes i molt bon any nou a quasi tots... , i com es el meu bloc, no em dona la gana de brindar ni desitjar res a qui no s'ho mereixi, i per mi son aquests polítics que tenen el cul ven assegut i que per culpa d'ells i la seva corruptela, som els demés que estem pagant totes les seves festes, tal i com ja passava amb els reis absolutistes de l'edat mitjana, l'únic que ara, en lloc de ser un rei, son molts mandataris i encara que vingui algun delinqüent o invasor, no faran res per protegir-nos.

Bones Festes companys.

sábado, 19 de diciembre de 2009

UN PETIT ADEU

Avui estic una mica trist...
El pare del meu millor amic, va morir ahir.
No estic trist perquè s'hagi mort, de fet, es un pas natural de la vida i per sort a l'Isidoro l'arribat en el moment mes adequat, no a patit, no ha estat malalt greu ni amb dolors, l'edat que tenia era superior a la mitjana de la gent que ens deixa, de fet, segons diuen els metges, no s'ha donat conte.
Estic trist perquè el meu amic ho esta passant malament, vull fer meu un troset del seu dolor, es l'única manera que tinc d'ajudar-lo perquè no pateixi.
Deixo aquest petit escrit al meu bloc, tot recordant aquell somriure que sempre em dedicava l'Isidoro i es de la manera mes maca que el vull recordar.
Una abraçada a tots.