UN PETIT ADEU

Avui estic una mica trist...
El pare del meu millor amic, va morir ahir.
No estic trist perquè s'hagi mort, de fet, es un pas natural de la vida i per sort a l'Isidoro l'arribat en el moment mes adequat, no a patit, no ha estat malalt greu ni amb dolors, l'edat que tenia era superior a la mitjana de la gent que ens deixa, de fet, segons diuen els metges, no s'ha donat conte.
Estic trist perquè el meu amic ho esta passant malament, vull fer meu un troset del seu dolor, es l'única manera que tinc d'ajudar-lo perquè no pateixi.
Deixo aquest petit escrit al meu bloc, tot recordant aquell somriure que sempre em dedicava l'Isidoro i es de la manera mes maca que el vull recordar.
Una abraçada a tots.