domingo, 25 de octubre de 2009

COM CANVÍA LA VIDA 2 !!

Podria definir aquesta entrada com una continuació de l'escrit anterior, si mes no, per fer cinc cèntims a les persones que hi son al nostre voltant i els que s'han preocupat per nosaltres.
Poc temps a passat d'ansa vam obrir la consulta al barri de Can Borrell, però ja pintava bé abans de la inauguració, a la que molts de vosaltres veu venir, ja es veia un altre tipus de gent al barri. Una gran diferencia hi ha entre el vell local i aquest, per amí, la mes important es que aquest crida l'atenció i a l'hora convida a entrar.
El fet de tancar l'empresa a primers d'octubre, implica que puc dedicar-hi mes temps a la consulta, i us puc assegurar que la meva qualitat de vida a guanyat, i molt. Ja no recordava el que era no tenir nervis ni estres. Els clients, proveïdors, feines, queixes, bancs, impagats, rebuts, préstecs, i un llarg etc., poc a poc es van enterrant a l'oblid, juntament a actituds d'algun soci de la qual ja m'estic alliberant (costa de treure de sobre 29 anys d'empresa).
Ens aixequem a quarts de 7, aprofitem el temps, i sense ànim de fer cap enveja a ningú, al matí, a primera hora el que fem es anar a caminar, 5/6 quilometres, la meva dona i jo, anem xerrant, a vegades comento que semblem jubilats. Acostumem a passar sota el pont de la AP7 per anar cap a Gallecs, tot veien com surt el sol, i el meu comentari sempre es el mateix, "guaita la gent fent cua a l'autopista per anar a la feina" us ben asseguro que es una sensació molt estranya el no trobar-me jo en aquesta cua.
Gallecs es un espai natural que tenim tocant Mollet, hi ha una petita fageda, uns aiguamolls, uns quants horts molt ben cuidats, quan passeges pels seus indrets no sembla que estiguis tan a prop de la ciutat, un dia vaig fer el seguiment amb el gps i aquí teniu el resultat:

passeig per Gallecs


Després, abans arribar, passem per la fleca i comprem el pa calentet per fer-nos l'entrepà.
Son gaire bé les nou del matí, esperem l'arribada del meu germà i esmorzem junts comentant i xerrant temes del dia anterior, dels amics o de la família, però mai problemes de la feina, lògicament, perquè no hi han. Generalment, les primeres visites venen cap a les 10 del matí, alguna hi ha que ve més aviat i comparteix amb nosaltres una bona infusió.

No faré un detall descriptiu d'un dia sencer, però, imagineu que si comença així, la resta va tot rodat.

Evidentment, es molt aviat per fer una valoració econòmica del canvi de vida laboral, i molt mes quan encara estem pagant altes, impostos, instal·lacions i els diners surten mes que no pas entren, això ho valorarem d'aquí uns mesos, ara, estic gaudint molt d'aquesta nova vida, tant que us dic que demà es dilluns, i sincerament, tinc ganes de que arribi.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

esta muy bien tu escrito, ojala te salga todo como es tu deseo, y el nuestro tambien, abrazos rb - ag

Unknown dijo...

Lo que buscamos todos y lo que al final importa, es ser feliz y la felicidad está dentro de uno mismo, lo que a veces, no lo sabemos ver.
gracias por vuestro apoyo y vuestra ayuda.

Xavier Boladeras dijo...

Di que si.

La esperanza es el sueño del hombre despierto.
Aristóteles.

Cala dijo...

Quina enveja que em feu. D´aquí uns díes et trucaré per demanar-te hora i que treballis una miqueta que et veig molt ociós (je,je).

Una abraçada amics

Unknown dijo...

Muy agudo Aristóteles, si señor.

Cala... ja estàs tardant a trucar-me, que ja tinc ganes de posar les meves mans a la teva esquena... jejeje.

Per cert, t'envio per correu un pdf amb l'horari i preus de l'Art Relaxant, per que l'hi passis a la Sílvia.

Salutacions.
Ramon

Antonio Nicolás dijo...

Tu y tu mujer mereceis lo mejor.La
buena gente como vosotros siempre
sobrevive ante cualquier
adversidad.
Esta nueva etapa ya es un éxito y esto solo es el principio...
Mil gracias por ser como sois y
ayudar tanto a tantos.
Un fuerte abrazo Antonio-Cristina

pd. a.a. fugitsu instalada...684
(es broma; bueno el pvp no)