COM CANVÍA LA VIDA!!

I això no es res, que diria un que les ha passat "magres" durant la seva vida, i mai no es millor dita aquí, allò de: tot depèn del color del cristall amb el que es miri.
Al 2003, vem tenir una il·lusió, una petita "meta" a la qual arribar, cert es que, al contrari del que sempre dic, en aquest cas l'il·lusió era un bé material; es tractava d'una Autocaravana, anys d'anar de càmping, en bungalou, tenda, caravanes... i al final, ens vem decidir, valorem varies opcions, fem quatre números, però en principi no hi ha cap problema; soci d'una petita empresa familiar, que com la majoria en aquell moment "anava tirant", i, ens vem engrescar.
Realment, ens ho vem passar molt be sortint, visitant països, altres paisatges, i coneixent gent nova, no només en els viatges, sinó a fòrums d'Internet, gent molt maca amb els que s'han viscut moments molt agradables, i que des de aquest modest blog, (reflexes del meu pensament) voldria agrair que ens obressin els braços i ens fessin l'honor de ser els seus amics.
Això no es cap comiat, ni de bon tros, no es diu adéu en cap moment. Tal i com dic al anunciat, es un canvi a la nostra vida, no un canvi d'amics.
Aquella empresa familiar que durant 29 anys ens ha donat per viure a la meva família i a uns quants mes, està ferida de mort, aquesta malai-da crisi no perdona ja ni l'antiguitat. Portem uns mesos lluitant, però, a hores d'ara, els braços ja no poden aguantar la destral i cau a terra un altre del miler de petites empreses que cada dia es veuen obligades a tancar, i que a mes a mes, la "sort" de ser autònom, implica que has d'anar tirant dels estalvis i ser previsor i desfer-te el mes aviat possible dels bens que no siguin de necessitat i els hi puguis treure un rendiment.
I això es així, hi ha que ser realista, i, malgrat s'ens trenca el cor només pensar-ho, fredament, per protegir la nostra economia familiar, el millor que podem fer ara es vendre la nostra AC.
Les sortides, les vacances, la manera de viatjar, evidentment ja no seran les mateixes, però això no vol dir que no es pugui tornar a repetir, maneres hi han per fer-ho, ganes i força, també, cal només paciència i constància en aquest nou projecte que requereix d'una total dedicació.
Us puc assegurar una cosa companys, i es que... estic feliç. Crec que el fet de "canviar de vida", si mes no la rutina laboral, ja em dona un altre punt de vista, un altre aire. En un principi, em sentia agobiat, incertesa. Com molts de vosaltres ja sabeu, a part de l'empresa, també soc Quiropràctic i tinc la consulta oberta per les tardes; en qüestió de dies l'amo del local, aprofitant la renovació del contracte, en fa una pujada important en el lloguer, casualment, la mateixa tarda veiem un altre local, en un altre barri, (sembla fet a mida per nosaltres); hem sentit un altre vegada, una il·lusió, no es una il·lusió material, ja que no serà nostre, es una il·lusió perquè es la petita empenta que ens feia falta per aixecar el vol del nostre projecte i fer-ho sense por, ho faré junt amb la persona que estimo, cadascú amb les seves teràpies i els seus pacients, però, compartint i lluitant per aquest projecte.
Vet aquí la reflexió de: com canvía la vida!!
Ara mateix no tinc ni idea d'on serem o si farem, o com les farem, les vacances de l'any vinent, de fet no tinc ni idea del que faré pel nadal, quasi tampoc el mes que ve; el que es ben segur, es que alguna cosa passarà i canviarà, i es per això mateix que, com he dit abans, estic content i soc feliç.
Ara penso i reflexiono, crec que haurien d'haver canvis mes sovint, apalancar-se i pensar que ja ho tenim tot fet... es molt monòton.

Una abraçada