Arribar als 50 anys de vida es un punt d'inflexió dins del teu camí particular, on mires endavant i segueixes lluitant, quan prens consciencia que ja no ets un xaval, i que el passat, son records. Però dir 50 anys de matrimoni, sota el meu punt de vista son paraules majors, ja no es diu tant ràpid, ni tant sovint, i sobre tot, si aquests 50 anys han estat aprofitats, d'estimació, d'enteniment, de passar-ho be, de riure, d'haver fet un projecte comú, i veure que ha sortit bé, n'estic molt orgullós de que aixi sigui, evidentment perquè soc una part d'aquest projecte i no soc objectiu al escriure.
Ja fa molt temps que vaig sortir de la llar dels meus pares, però fins on recordo, i hores d'ara, l'amor que es tenen l'un per l'altre es la millor lliçó que poden donar uns pares als seus fills, perquè s'aprèn amb l'exemple i en aquest cas, sobren les paraules i consells. El meu germà i jo, hem viscut des de petits aquesta gran lliçó i es que si no vius amb amor, estimació, comprensió... de poc serveix cel·lebrar aniversaris.
Vull guardar aquest escrit, no només dins del meu cor, per aixo el penjo al meu bloc, perquè ho vegi tothom qui vulgui, perquè, torno a dir, estic orgullós dels meus pares, i... US ESTIMO.
