FA 30 ANYS

Era molt jovenet jo aquell 8 de desembre, encara així, recordo que cada matí al entrar a treballar, el primer que posava era la radio per escoltar música, no m'importaven gaire les noticies, la música era un mon per mi. En aquella època sonava molt la musica italiana, els romàntics del moment, es podia sentir un jove Miguel Bose o uns adolescents Mecano. però aquell matí era diferent, quasi a totes les emissores es podia sentir a John Lennon, "que be", vaig pensar, fa poc que ha tret el Double Fantasy (evidentment encara el tinc en vinil), i l'hi estan fent un homenatge... i tant que l'hi estaven recordant, em vaig quedar de pedra quan vaig sentir que l'havien assassinat, al vespre, al arribar a l'institut, els companys que em coneixien i sabien dels meus gustos musicals en donaven el pesem, ja que des de molt petitet la musica dels Beatles i sobretot del Lennon sempre m'ha dit moltes coses. Del poc angles que se, tenen gran part de culpa aquests senyors, llavors no hi havien aquests traductors on-line o descàrregues de lletres, havies d'agafar el disc o el cassette i escoltar-ho una i un altre vegada, fins que ho podia escriure. Començava jo també, per aquella època a fer quatre acords amb la guitarra, i evidentment, la seva música va ser una referència dins del meu cap i els meus dits. No puc dir res mes que no s'hagi dit de Lennon, no mes hi ha una cosa que sempre m'ha intrigat, i que crec que ningú te la resposta, no sabem si ell o McCartney per separat s'aguessin fet igual de famosos, llavors, la pregunta es, que ha fet que dos genis de la música s'ajuntessin per fer-nos gaudir de les seves composicions?