lunes, 27 de octubre de 2008

COM M'AGRADA JUGAR A PILOTA

Ostres, com m'agrada jugar a futbol... no es que jugui gaire, la veritat es que ho faig només quan m'ajunto amb aquesta colla de TotCamping, però.. "disfruto como un cosaco". Certament, tant em fot el guanyar, empatar o perdre, de fet i guanyo, perquè m'ho passo be, em canso, faig esport, hi riem molt, i estic amb gent mes jove, sobre tot amb el meu fill, m'agrada jugar amb ell, el problema està que amb ell l'hi agraden unes coses, i a mi unes altres, però quan ens posen una simple pilota davant, ja desfruitem... es com abans, com quan era adolescent o mes infant. Segur que tots recordeu aquell camp a prop de casa on s'ajuntava tota la mainada a la sortida del "cole" per jugar, amb el berenar a la mà, aquella era la nostra guarderia o ludoteca, les nostres activitats extraescolars?... el suar com boixos darrera la pilota, o les noies amb les gomes, xarranques... etc. L'hora de tornada?, nomes calia un crid de la mare i cap a casa a fer els deures, i encara ens sobrava temps.
Ara, tot això ha canviat, i molt, aquell camp ara està ple de pisos, i en els parcs els nens amb pilota fan nosa i pregunteu a les noies per la goma o xerranque. Ara, els tenim entretinguts fent extraescolars, perquè pensem que omplin-los de feina estaran mes ocupats, i no ens molestaran mentre fem, no se que mes important que estar amb els ells. I els pobres avis, que ja van quedar farts de nosaltres, els hi "obliguem" encara que no ens ho diguin, a tindre un altre treball post-jubilació.
No se si heu sentit alguna vegada, suposo que si, la cançó d'en Serrat, Aquellos Locos Bajitos, no puc evitar emocionar-me cada vegada que l'escolto, i quina raó té, que el temps no hi torna, i tot el que no aprofitem ara de ells i ells de nosaltres, no ho farem mai, perquè el moment passa. Això, més que una reflexió hauria de ser un deure pels pares.
Al meu fill, l'hi agrada un estil de música completament diferent del que m'agrada a mi, però... quan em diu: Papa, escolta això. Per mi es un orgull, perquè vol compartir amb mi un tros del seu mon, i haig de fer-ho, i vull fer-ho, i realment... necessito fer-ho per estar mes ala bora d'ell.
No se si m'enteneu, però.. ostres com m'agrada jugar a pilota!! i sobre tot, amb el meu fill.

3 comentarios:

Carlosk75 dijo...

Ramón,
Quanta raó tens..., jo, ja faig molt temps que no toco una pilota, en part és normal, ja que al tenir nenes no anem amb una pilota amb la borsa de joguines, però si algú es posa les piles i té previst fer una liguilla de Caputxines contra Perfiles-Integrals, que compti amb mi!!!!

Una abraçada

EL MUNDO AL REVES dijo...

Hola ramon no entiendo muy bien todo lo que has escrito solo que te encanta jugar al futbol, comparto contigo esa afición. En tu perfil tambien he leido que te gusta el camping. yo tengo una caravana, quizá alguna vez coincidamos en algun sitio. Un saludo

Unknown dijo...

Hola Angel, disculpa, en el momento de hacer el escrito me deje llevar y lo escribí en mi lengua materna, supongo que es por eso que me comentas que no lo entiendes, lo tendré en cuenta para mis proximos relatos.
Pues sí, en resumidas cuentas es eso a lo que me refiero, que me gusta jugar a futbol, pero que, como ya no tengo ni la edad, ni el fondo físico, como para practicarlo a mayor nivel, lo que hago es disfrutarlo en las salidas que hacemos junto con el grupo de autocaravanas que somos de http://www.totcamping.cat y sobre todo, el compartir esa afición con mi hijo mayor. Es muy bonito disfrutar de y con los hijos, pero es más bonito darse cuenta de ello, en el mismo momento.
Gracias por tu aportación.
Ramon.