DONES, DONES, .... DONES

Malgrat el titular pugui semblar agresiu, res mes lluny de la meva voluntat, fa un moment, mentre feiem un dels primers afaitats del meu fill, l'hi he donat un gran consell...: "si no vols que una dona s'enfadi, cuan acabis, sobre tot, neteixa tots els pels qui hi puguis haver deixat al lavabo" (coions, quin gran consell he pensat), i sembla tonto i de riure, pero soc conscient de que tinc varies virtuts, i una d'elles es el sapiguer escoltar a la gent, al meu treball, a la consulta, i pasan moltes dones, i a part de problemes físics o algun dolor puntual, m'he adonat que, a la gran majoria els hi falten principalment dues coses:
un espai per elles, per relaxar-se, per no fer res, per no pensar, i l'altre es tindre una persona al seu costat que les escolti, pero no que se les escolti amb les orelles, sino que se les escolti amb el cap i amb el cor, que les entengui.
Potser a molts de vosaltres, aixo us sonarà a xino, pero realment, hi han moltes dones que estàn soles encara que estiguin envoltades de gent i han asumit aquest rol i mai es queixen, ho tenen com la seva feina i es consolan pensant que al menys no estem als països on la dona no pot ni sortir de casa sense permís del marit (aixo ja son paraules majors que no entraré en discusió).
Amb aquest petit escrit no puc fer res mes que donar el meu ànim a les dones que els hi toca viure en una parcela de mon sense sensibilitat, i la meva admiració no es per aquell politic, esportista o heroi de còmic,... aixo es molt fàcil, el que realment es dificil es portar una familia endevant, una casa, donar de menjar, recollir-ho, netejar, vestir...cada dia, cada dia, cada dia... un munt de petites coses que els "mascles dominants" considerem sense importancia, i realment es la base i l'assentament de la societat i que si ho pareu a pensar, res del demès te importancia si elles no estàn.